MIRÓ I LA DESMATERIALITZACIÓ
sala desmaterialitzacio_planta2“El silenci és una negació del renou, però resulta que el menor renou en el silenci adquireix una enorme ressonància.”
-Joan Miró-
Miró volia arribar al màxim de puresa, a despullar i suprimir els detalls descriptius per explicar les coses a partir dels trets essencials. El seu llenguatge experimenta un procés cap a la nuesa i vers la valoració del buit. Un buit dinàmic tan important com l’espai que ocupa l’element protagonista, i que li serveix de receptacle del traç, que assoleix la màxima expressivitat.
CHILLIDA I MIRÓ
Chillida fou capaç de transformar els pensaments més profunds en les formes
més simples en una sublim aspiració per la puresa.
Per a Miró, l’energia dels buits i dels silencis esdevenen el batec de les seves obres. Abunden els camps negres, limitats i acotats per uns perfils esquemàtics, damunt dels quals brillen petits camps de color que resten compensats pel blanc del paper.
MIRÓ ÉS TERRESTRE I CÒSMIC
La ruptura amb els valors del Renaixement fou més aviat instintiva. Encara avui quan passejo miro el cel i la terra; no el paisatge.
Joan Miró
En l’obra mironiana es reflecteix l’enllaç entre el món terrenal i el món celestial; ocells i insectes, d’una banda; i de l’altra, el firmament i els astres. Estels, constel·lacions, el sol i la lluna… encarnen l’estadi superior i són l’expressió d’un univers espiritual, desmaterialitzat, incontaminat de la personalitat humana, dels pensaments i dels desigs.
TÀPIES I MIRÓ
Antoni Tàpies tenia fascinació pels llibres d’artista creats en col·laboració amb grans figures de la literatura. Els llibres de bibliòfil es relacionen directament amb el seu desig de crear objectes màgics, autèntics talismans que comuniquin unes idees i produeixin uns efectes a l’espectador. Per a Tàpies i Miró, els llibres són un instrument per difondre el saber i un objecte susceptible de transmetre idees des de la seva pròpia materialitat.
BARCELÓ I MIRÓ
barcelo destacadaAmb la ceràmica, Barceló culmina el procés de materialitat i fisicitat de les seves pintures. Aquest lligam absolut amb la terra com a metàfora ancestral que la vida sorgeix del fang, és plenament participada per Miró, per al qual és l’element transcendent i etern.